Blog

Què vol dir que somatitzar?

by sandragr on enero 19, 2016 , No comments

“No hi ha una malaltia purament psíquica ni purament física; és un episodi que passa en un organisme viu, que està viu en virtut del fet que en aquest organisme el psíquic i el somàtic estan indissolublement units”.
Douglas Drossman

El nostre cos és matèria orgànica de carn i óssos que ens dóna forma. Constituïda d’una barreja perfecta i meravellosa d’àtoms d’oxigen, hidrogen, carboni, calci, ferro i milions d’altres elements químics sòlids, líquids i gasosos. Tots aquests formen els nostres bilions de cèl·lules, que s’uniran per formar les diferents parts del nostre cos.
El nostre cos té una importància primordial per a la formació del nostre psiquisme. És a partir de la presència/absència del cos de la mare, pare i altres cuidadors que el nadó comença a poder diferenciar el seu cos dels altres cossos. És la base de la nostra individualitat i psiquisme.
A més, a partir dels receptors del nostre cos i els nostres sentits, l’ésser humà descobrim el món, i ens hi relacionem.
El cos és el nostre primer i més important pilar, ja des de l’inici de la nostra vida. En els primers anys de la nostra vida, abans que el llenguatge sigui assolit, ens comuniquem, ens expressem i sentim bàsicament a través del cos. Poc a poc, el llenguatge ens ajudarà a posar nom a les emocions, sentiments i pensaments, sent aquests un filtre molt important entre la ment i el cos. D’aquí la importancia de la regulació emocional, entesa com la capacitat de poder expressar de la millor manera, allò que sentim. Si  gestionem la nostra ràbia, identificant-la, posant-li nom, entenent el perquè la sentim i expressant-la verbalment de manera correcte, comunicant què sentim i perquè ho sentim…no haurem d’actuar-la a través del cos (agressivitat física) ni tampoc reprimir-la (quedant-se en el cos) com fem quan som petits i no disposem de suficients recurssos, entre ells la paraula.

En aquest cos, concretament en el cervell es desenvoluparà la ment humana, la nostra part psicològica. Al cervell és on emmagatzemarem totes les nostres experiències (algunes accessibles a la nostra consciència, altres romandran reprimides a l’inconscient), coneixements, i aprenentatges. A partir d’aquesta informació serà des d’on es construirà la nostra autoestima, les nostres idees i pensaments i aquests seran la font d’origen de les nostres emocions que sentirem en diferents parts del nostre cos, del nostre comportament i dels nostres desitjos.
Cos i ment estan connectats d’una manera íntima, perfecte i doble direccional ja des de l’inici dels nostres dies. Aquesta connexió té lloc de dues maneres:

Connexió conscient, en la qual nosaltres sabem què volem i provoquem un canvi. Per exemple, quan escrivim un text, movem les mans (piquem les tecles d’un teclat, o dibuixem les grafies corresponents) per donar forma allò què estem pensant en aquell moment. Això ho fem gràcies als nervis motors i sensorials perifèrics. Aquí podem veure un treball ben coordinat entre la ment i el cos.

– També hi ha una connexió inconscient que regula el funcionament automàtic dels nostres òrgans i cos en general. Dins aquesta part, la ment i les emocions tenen un paper molt important. Aquest treball i regulació que el nostre cos realitzat sense ser-ne conscients el fem gràcies al sistema nerviós vegetatiu i sistema endocrí.

Emocions intenses i duradores poden alterar transmissors cerebrals (serotonina i dopamina entre altres) encarregats de modular el nostre estat d’ànim via eix hipotalàmic-hipofisari-suprarenal, que a part de regular les emocions també és responsable de regular funcions físiques com la temperatura, sensació de gana, dolor, pressió arterial, respiració o ritme cardíac.

L’origen de les malalties psicosomàtiques és multicausal, de tal manera que moltes vegades trobem que el símptoma apareix com a conseqüència d’una predisposició física i/o ambiental, i també lligada a un desencadenant emocional o psicològic fruït de pensaments (vinculats amb emocions) no expressats i per tant, emocions emmagatzemades al cos.

No tinguem por a expressar-nos, podem dir el què pensem sense que qui ho escolti s’hagi de sentir agredit. Una frase del tipus…” això que estàs fent (o dient) em fa sentir…perquè penso que…” ens pot ajudar a expressar un malestar i per tant, la paraula ens ajuda a treure fora i no quedar-nos dins allò que ens fa mal.

El factor psicològic de vegades és evident i immediatament anterior en el temps (per exemple una malaltia psicosomàtica que apareix just després de patir un acomiadament a la feina o una separació), però en moltes altres ocasions la causa psicològica es manté amagada i reprimida, i té un antecedent remot en el temps.

La tasca del psicòleg és ajudar a la persona a descobrir l’origen de la seva malaltia psicosomàtica, i que entengui com els aspectes emocionals estan influint en els seus símptomes físics. És a dir, posar llum aquella part inconscient, per tant, reprimida o no expresada, que influeix en la nostra manera de pensar i actuar i que ens genera malestar i patiment, ja sigui en l’àmbit psicològic, físic o ambdós alhora.

“Modificar alguns trets del caràcter, que s’han configurat des de les primeres experiències infantils, no és un procediment fàcil ni senzill. Per aquest motiu, una psicoteràpia que es proposi influir en el decurs d’una malaltia del cos trobarà en un psicoanàlisi emprès amb solvència, serietat i cura, els recursos necessaris”

Luis Chiozza

 

Bibliografia

Fuster, V., & Marcos, L. R. (2010). Corazón y mente. Grupo Planeta Spain.

Chiozza, L. (1986). ¿ Por qué enfermamos. La historia oculta en el cuerpo, Buenos Aires: Alianza.

sandragrQuè vol dir que somatitzar?

Join the conversation